Flora i vegetació

Flora i vegetació

La major part de la superfície del parc està ocupada pel cultiu de l'arròs i per la pròpia llacuna litoral; per açò la vegetació autòctona queda restringida d'una banda, a les séquies, ullals (brolladors d'aigua dolça), zones marginals de l'arrossar i de la llacuna litoral; i, d'altra banda, a la franja costanera arenosa, especialment en la Devesa.

La vegetació dunar, s'assenta sobre substrats arenosos (psammòfila):
 
  • Vegetació del primer front dunar o dunes mòbils, perfectament adaptada a unes condicions molt dures, com un substrat poc estable, escassa disponibilitat i retenció d'aigua, alta temperatura en la superfície de l'arena durant l'estiu i, vent del mar, el qual és molt abrasiu. Algunes d'aquestes espècies són: Cakile marítima Scop. (Eruga de mar), Calystegia soldanella L. (Corretjola marina), Elymus farctus L. (Almesquí de mar), Othantus maritimus L. (Cotonosa), Euphorbia paralias L., Lotus creticus L. (Banya de mar), Medicago marina L. (Herba de la plata), Ammophila arenaria L. (Borró), Echinophora spinosa L. (Safanòria bastarda), Eryngium maritimum L. (Card marí), Malmenjava littorea L. (Violer marí), Ononis natrix L. (Gavó) i Pancratium maritimum L. (Assutzena marina), i que tindran una ubicació o una altra sobre la duna depenent de les seues preferències.
 
  • Vegetació del sistema dunar intern o dunes fixes, també assentada sobre un substrat arenós. No obstant això, es tracta de l'alineació dunar més antiga, que ha sigut colonitzada per una vegetació de major port i varietat d'espècies que el primer front dunar, degut fonamentalment que les condicions són més favorables per al seu desenvolupament. Es tracta d'una clara representació de la vegetació mediterrània litoral. En l'estrat arbustiu d'aquesta formació destaquen entre altres espècies el Rhamnus alaternus L. (Lladern), Pistacia lentiscus L. (Llentiscle), Chamaerops humilis L. (Margalló), Quercus coccifera L. (Coscoll), Phillyrea angustifòlia L. (Lladern de fulla estreta), Myrtus communis L. (Murta), i el Juniperus oxycedrus L. subsp. Macrocarpa (Sm). Ball (Ginebre marí), el qual es troba en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades, Annex III. Espècies Vigilades. Aquesta última també es troba en la zona de transició cap a les dunes mòbils. Arbustos més xicotets com el Cistus salvifolius L. (Estepa borrera), Cistus clusii L. (Romer mascle), Rosmarinus officinalis L. (Romer), Ruscus aculeatus L. (Rusc), Anthyllis cytisoides L. (Albaida), Halimium halimifolium (L.) Willk. (Esteperola blanca), Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum.-cours. (Herba sana). L'estrat arbori està format principalment per el Pinus halepensis L. (Pi blanc) amb alguns exemplars de Pinus pinaster Aiton (Pinastre) i Pinus pinea L. (Pi pinyoner).
 
La vegetació de saladars (vegetació halòfila) es troba en el nostre cas, en les depressions del terreny localitzades en la Devesa i conegudes localment com mallades. Aquestes, les mallades, queden entollades temporalment, principalment a la tardor, gràcies a la composició del sòl, en el qual predominen els llims i les argiles. La característica de la seua salinitat ve donada perquè la majoria de les aigües subterrànies de la Devesa provenen de l'aqüífer marí. Depenent de la concentració de sal i de la humitat del sòl s'instal·len diverses comunitats vegetals. Una d'aquestes comunitats suporta una gran concentració de sal i està composta per plantes com la Salicornia sp. (Cirialeres), l'Ínula crithmoides L.. (Ínula), i el Plantago crassifolia Forssk. (Herbafam). Els joncs i els pastius se situen en les zones menys salines de la mallada i componen una altra comunitat vegetal. A més, algunes d'aquestes plantes es troben en perill d'extinció com el Limonium duforii, Girard Kuntze (Ensopeguera), Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades. Annex Ia. La tolerància d'aquestes plantes a la sal deriva dels diferents mecanismes d'adaptació.
 
La vegetació aquàtica, està formada per comunitats submergides, flotants i palustres, que tenen una gran diversitat i una singular importància. Pel que fa a la vegetació que habita zones entollades durant una gran part de l'any o amb aigües permanents, amb les arrels dins de l'aigua i la tija i les fulls emergides, destaca el Phragmites sp. (Senill), el Juncus sp. (Joncs), la Typha sp. (Bova), el Cladium mariscus (Mansega) i en menor quantia la Kosteletzkya pentacarpos (L.) Ledeb. (Malva aquàtica), que formen el cinturó de l'Albufera i les seues illes, conegudes popularment com mates. La vegetació submergida i flotant s'ubica en aquelles zones on la qualitat de les aigües és d'excel·lent, generalment, com als ullals, algunes séquies, i alguns punts de l'Albufera pròxims a les denominades zones humides artificials del Tancat de la Pipa i Tancat de Mília. Com a vegetació submergida destaquen els gèneres Potamogeton sp., i Myriophyllum sp., i Nimphaea alba L. (Nenúfar) suradors. La presència d'aquest últim es redueix a algun ullal.
 
La vegetació dels afloraments rocosos, en el parc queda restringida als afloraments calcaris de la Muntanyeta dels Sants a Sueca i el Cabeçol a Cullera. En aquest últim inclús trobem espècies adaptades a la vida en penya-segats, on torna a destacar el Limonium duforii (en aquest cas es converteix en una espècie rupícola). Aquests afloraments estan profundament alterats per l'ésser humà, a més d'haver patit reiterats incendis en el cas del Cabeçol i la Serra de les Raboses, encara que aquesta última queda fora dels límits del parc. Així doncs, la seua vegetació potencial hauria de ser un bosc madur de carrasca amb coscoll i llentiscle, com així ho demostren les diferents associacions i comunitats presents en la zona. Trobem, doncs, pastius anuals, amb poca cobertura i sòl, fins i tot màquia impenetrable, pinedes i llentiscles, zones farcides d'aromàtiques en les solanes i, espècies rupícoles com el Rhamnus lycioides L. subsp. Borgiae Rivas Dt. (arç negre de roca).
 
Per a més informació, es pot consultar el Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. En el menú seleccioneu Cercador, i apareixerà un formulari de cerca amb diferents opcions. Una és el nivell taxonòmic (Regne, Classe, Ordre, Família, Gènere...) per a buscar un grup concret d'organismes. Més avall apareix UTM 10X10 per a buscar la quadrícula de 10X10 Km que es desitja.
 
Les coordenades corresponents a les quadrícules del parc natural són 30SYJ26, 30SYJ36, 30SYJ25, 30SYJ35, 30SYJ24 i 30SYJ34.
 
 

Enllaços relacionats