Estudi de paisatge visual de la Comunitat Valenciana

El paisatge, clau de competitivitat

Fins no fa molt, el paisatge es considerava únicament com un teló de fons per a les activitats humanes, d’importància secundària respecte a les necessitats productives, residencials o de comunicació. Durant segles, el paisatge no ha tingut valor intrínsec, només el resultant de ser suport d’activitats agrícoles, ramaderes, extractives, industrials o poblacionals. A tot el món, molts paisatges van ser transformats de forma tan radical que van perdre la seua identitat i atractiu, especialment durant la segona meitat del segle XX per la generalització dels models territorials altament consumidors de sòl, aigua i energia.

En l’actualitat, una creixent cultura del paisatge canvia el concepte del paisatge com a recurs secundari (d'alguna cosa que “és bonic preservar, si és possible”) per a passar a reconèixer-lo com un recurs primari, un element clau de competitivitat entre ciutats i regions. La qualitat del paisatge no sols afecta directament la qualitat de vida dels habitants d’un territori i el grau de satisfacció dels seus visitants; també influeix en les decisions d’ubicació de persones amb alta formació, precisament les que les empreses (i les regions) que volen ser competitives volen atraure.

Així, els pols d’excel•lència i d’I+D són més realitzables en aquells àmbits territorials susceptibles, per la seua elevada qualitat, d’atraure aquests perfils professionals creatius, els quals tenen capacitat suficient per a escollir el seu lloc de residència i treball en funció de les condicions de l’entorn que volen per a ells i les seues famílies. Factors com el clima, la cultura, el paisatge, els equipaments, les infraestructures, la vida urbana o l’oferta d’oci, adquireixen una importància crucial enfront dels factors clàssics de localització.

D’altra banda, no convé menysprear l’impacte del paisatge sobre el turisme, un sector que genera el 10% del PIB mundial i el 9% de les ocupacions. La competència entre països, regions i ciutats per atraure turistes, especialment els d’alt poder adquisitiu, és implacable. A la Comunitat Valenciana, el turisme genera ja el 13% del PIB i constitueix un dels nostres principals sectors d’activitat econòmica.

No obstant això, el perfil del turista a la nostra regió està evolucionant del més tradicional de sol i platja cap a un visitant que busca experiències més diverses, amb un creixent component ambiental, paisatgística i cultural. Aquest “nou turista” valora més que el turista tradicional la qualitat del paisatge visual que se li ofereix i no accepta (és poc favorable a pagar) experiències que no li proporcionen també aquest plaer perceptiu, el qual considera part essencial de la seua vivència en vacances. Per això, quan un territori no oferisca aquestes experiències visuals que el visitant desitja, ja siga a la platja, a la muntanya o a la ciutat, el turista començarà a pensar a visitar altres territoris on aquestes experiències sí que se li oferisquen.

Però a més d’atraure residents i turistes a la nostra regió, no cal oblidar que els objectius principals del Govern Valencià són la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible del nostre territori. Precisament, per a aconseguir aquesta sostenibilitat, en el mateix pla que el creixement econòmic equilibrat i la millora de la qualitat ambiental, cal situar el reforç en la cohesió social com la tercera dimensió d’aquest nou model de creixement. El paisatge és de tots i el gaudim tots. És, per tant, un factor molt important de cohesió social, perquè l’apreciació i el gaudi del paisatge no estan limitats per l’edat, el gènere, el nivell educatiu o els ingressos econòmics.

El paisatge representa la nostra cultura i reflecteix la nostra història. És “la nostra casa fora de la casa” i, com qualsevol equipament o infraestructura de caràcter estratègic i d’interès general, requereix d’inversions per a la seua conservació i millora, com també de la implicació del conjunt d’actors públics i privats que operen al conjunt del nostre territori. Una regió que cuida el seu paisatge, cuida el seu futur, i ofereix als seus residents i visitants un entorn atractiu on viure, treballar, relacionar-se i fer turisme.

La Comunitat Valenciana ha sigut i continua sent pionera en l’aplicació de les polítiques de paisatge en el seu territori. Ha sigut la primera a incloure la protecció del paisatge en el seu marc legislatiu i en desenvolupar el Conveni Europeu del Paisatge. Per requeriment legal, els municipis han de realitzar un Estudi de Paisatge que plantege les bases d’un creixement sostenible basat en la protecció i gestió dels paisatges de major valor i en la creació d’una Infraestructura Verda que els connecte. De la mateixa manera, qualsevol actuació amb repercussió en el paisatge ha de contar amb un Estudi d’Integració Paisatgística.

Així mateix, l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, en fase de redacció, defineix els criteris per a un model territorial de futur en el qual la protecció i gestió del paisatge constitueix un dels objectius principals com actiu cultural, econòmic i identitari. En aquest marc s'enquadren les línies d'acció de la Política de Paisatge basada en una planificació territorial que incorpora sistemes de participació pública des de l’inici del procés, promovent d'aquesta manera una gobernanza del territori en el qual la ciutadania juga un paper fonamental.

L'Estudi de Paisatge Visual que a continuació es presenta és un estudi participatiu que permet conèixer el nivell de preferència visual de cada punt de la geografia de la Comunitat Valenciana, donant d'aquesta manera dades objectives des dels quals s'ha realitzat un diagnòstic per a establir les principals Línies i Programes de Paisatge de la Comunitat Valenciana.