Servituds

Servituds

Servitud de protecció

Servitud de protecció

La servitud de protecció és una servitud legal que té com a objecte la protecció del domini públic maritimoterrestre, per mitjà de la limitació del dret de propietat en els terrenys sobre els quals recau. Aquesta zona recau sobre una franja de terreny contigu amb la ribera del mar (i amb el domini públic maritimoterrestre, quan ambdós coincideixen).


Com a norma general, la zona de protecció tindrà una amplària compresa entre els 20 i els 200 m. Allò més usual és que tinga una amplària de 100 m en els terrenys classificats com a no urbanitzables a l'entrada en vigor de la Llei 22/88, de Costes, i de 20 m en els terrenys classificats com a urbans en aqueixa mateixa data.
La competència per a establir-la correspon a l'Administració de l'Estat, a través de les corresponents delimitacions.


D'acord amb la classificació urbanística del sòl a l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de Costes, i amb el que estableix la DT 22a.1 del Reglament General de Costes l'amplària de protecció, normalment, serà la següent :

- De 20 m, en terrenys que estiguen classificats com a urbans (DT 10a del Reglament General de Costes) i en nuclis o àrees edificades als quals se'ls haja aplicat el que estableix la DT 22a del Reglament General de Costes.
- De 20 a 100 m, en terrenys que estiguen classificats com a sòl urbanitzable programat o apte per a la urbanització (DT 9a del Reglament General de Costes).
- De 100 m, en terrenys que estiguen classificats com a no urbanitzables o urbanitzables no programats (art. 44 del Reglament General de Costes).
- De 100 a 200 metres, en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable o urbanitzable no programat, les característiques dels quals aconsellen assegurar-ne l'efectivitat i l'Administració de l'Estat haja procedit a la seua ampliació, d'acord amb la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponent (art. 44 del Reglament General de Costes).


La protecció del domini públic maritimoterrestre establida en la normativa de costes té el caràcter de regulació mínima. Les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seues competències, podran dictar normes o aprovar altres instruments addicionals de protecció (art. 41.3 del Reglament General de Costes).


Excepte per a plantar i cultivar, així com per a depositar temporalment objectes o materials llançats pel mar i realitzar operacions de salvament marítim en els vint primers metres (art. 45 del Reglament General de Costes), per a la resta de nous usos, obres, instal•lacions, edificacions o qualsevol altre tipus d'actuació, permesos per la vigent normativa de costes, serà necessària l'autorització de la comunitat autònoma corresponent (art. 49 del Reglament General de Costes).


En el moment que la realització d'obres en instal•lacions, construccions i edificacions existents, construïdes legalment (o que hagen sigut degudament legalitzades) i que resulten afectades per les servituds de trànsit i/o protecció, es considera convenient, distingir entre obres que han de ser objecte d'autorització administrativa i les que han de ser objecte de presentació d'una declaració responsable. A continuació, arrepleguem els supòsits que són competència de les comunitats autònomes:

a) Tenint en compte el que estableix la DT 4a de la Llei de Costes, l'art. 27, la DT 14a.1 i la DT 15a del Reglament General de Costes i la resta de normativa de costes, complint certs requisits i davall algunes condicions, sempre que no suposen canvis d'ús, excedisquen les de reparació, modernització, millora i/o consolidació, a més de no suposar augment de volum, alçària i/o superfície, podran ser objecte de la presentació d'una declaració responsable les obres següents:

  • - De xicoteta reparació que únicament suposen un canvi d'elements accessoris i les que exigisca la higiene, l'ornament i la conservació. Quan la construcció, edificació o instal•lació resulte afectada:
    • - Per les servituds de trànsit i protecció, al mateix temps, amb la de trànsit garantida o no, en els termes establits per la DT 14.1.b.
    • - Per la servitud de protecció, però no per la de trànsit.
  • - De reparació, millora, modernització i consolidació. Quan la construcció, instal•lació o edificació resulte afectada per:
    • - Per les servituds de trànsit i protecció, al mateix temps, amb la de trànsit garantida en els termes establits per la DT 14.1.b.
    • - Per la servitud de protecció, però no per la de trànsit.

Aquestes obres no podran ser autoritzades per l'òrgan urbanístic competent sense que, amb caràcter previ, l'interessat acredite que ha presentat una declaració responsable en matèria de costes dirigida a l'òrgan administratiu competent en aquesta matèria de l'Administració autonòmica (art. 27 i DT 15a del Reglament General de Costes).
Quan a més de per la servitud de protecció, la instal•lació, construcció o edificació resulte afectada per la de trànsit, l'òrgan competent en matèria urbanística no podrà atorgar la corresponent llicència o autorització en aquesta matèria fins que l'Administració de l'Estat emeta l'informe sobre la garantia de la servitud de trànsit, a què fa referència l'art. 27 i la DT 14a.1.b del Reglament General de Costes, o fins que hagen passat dos mesos des de l'entrada de la declaració responsable en el corresponent Servei Perifèric de Costes del Ministeri sense que aquest s'haja emés, i en aquest cas s'entendrà favorable.

b) Per a canvis d'ús de les construccions i instal•lacions existents (legals o degudament legalitzades) i per a la realització d'obres que excedisquen de les que es puguen realitzar per mitjà de la presentació d'una declaració responsable, serà necessària autorització prèvia i expressa en matèria de costes (arts. 49, 50, 27, DT 14a del Reglament i resta de normativa de costes).
Quan resulten afectades, a més de per la servitud de protecció, també per la de trànsit, l'informe de l'Administració de l'Estat en la tramitació de les autoritzacions, a més de preceptiu és vinculant, quan s'emet en sentit negatiu (art. 50.3 del Reglament). S'entén que davall aquest supòsit no seran autoritzades les obres que suposen un menyscabament addicional a l'estat actual d'aquesta servitud.


En els annexos al model de declaració responsable figura més informació relacionada amb les obres que es poden realitzar i les que estan prohibides en construccions, instal•lacions i edificacions existents que resulten afectades per la servitud de trànsit i/o la de protecció.


La competència per a interpretar i aplicar la normativa de costes en servitud de protecció, així com determinar el sentit i l'abast de les obres que es poden realitzar en les construccions, edificacions i instal•lacions existents que resulten afectades per aquesta servitud, l'exerceix l'Administració autonòmica. Açò sense perjudici de la vinculació de l'informe de l'Administració de l'Estat quan resulten afectades també per la servitud de trànsit.
La competència per a interpretar si la servitud de trànsit està garantida correspon a l'Administració de l'Estat. Si té algun dubte respecte d'això, consulte amb el corresponent Servei Perifèric de Costes d'aqueixa Administració.