Organismes

Residus - Preguntes freqüents

Existeixen diversos criteris per a classificar els residus: en funció del seu origen (domèstics urbans o municipals; comercials; industrials; sanitaris; de construcció i demolició; miners; etc.), la seua perillositat (perillosos; no perillosos), la seua composició (plàstics; paper/cartó; vidre; metàl·lics; fusta; etc.), el seu biodegradabilitat (orgànics o biorresidus; inorgànics; inerts), el seu estat físic (sòlid; líquids; gasosos; oliosos), ...
A l'efecte de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i de les seues normes de desenvolupament es defineixen els següents tipus de residus:

  • Domèstics: Aquells que es generen en les llars com a conseqüència de les activitats domèstiques. També es consideren així els residus similars als anteriors generats en indústries i serveis.

    S'inclouen també en aquesta categoria els residus que es generen en les llars -tals com a aparells elèctrics i electrònics, roba, piles, acumuladors, mobles i estris així com els residus i enderrocs procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària- i els residus procedents de neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els vehicles abandonats.

    La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana inclou també en aquesta categoria els residus del grup I i II generats en les activitats sanitàries i hospitalàries, segons el regulat en el Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es va aprovar el Reglament Regulador de la Gestió de Residus Sanitaris.

  • Comercials: Residus generats per l'activitat pròpia del comerç, a l'engròs i al detall, dels serveis de restauració i bars, de les oficines i dels mercats, així com de la resta del sector serveis.

  • Industrials: Residus resultants dels processos de fabricació, de transformació, d'utilització, de consum, de neteja o de manteniment generats per l'activitat industrial, excloses les emissions a l'atmosfera (que es regulen per la seua normativa específica).

  • Perillosos: Residus que presenten una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l'annex III de la Llei 22/2011 (modificat pel Reglament UE nº 1357/2014, de 18 de desembre, pel qual es modifica l'annex III de la Directiva 2008/98/CE de de 19 de novembre de 2008 del Parlament Europeu i del Consell, sobre els residus, i aquell que puga aprovar el Govern de conformitat amb l'establit en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya siga part, així com els recipients i envasos que els hagen contingut.

  • No perillosos: Aquells residus que no estan inclosos en la definició anterior.

  • Inerts: aquells residus no perillosos que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són solubles ni combustibles, ni reaccionen física ni químicament ni de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament a altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que puguen donar lloc a contaminació del medi ambient o perjudicar a la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l'ecotoxicitat del lixiviat hauran de ser insignificants, i en particular no hauran de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies.

  • Biodegradables: tots els residus que, en condicions d'abocament, poden descompondre's de forma aeròbia o anaeròbia, tals com a residus d'aliments i de jardí, el paper i el cartó.

  • Biorresidus: residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentosos i de cuina procedents de llars, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de venda al detall; així com, residus comparables procedents de plantes de processament d'aliments.

Existeixen certs fluxos de residus que, per reunir determinades característiques especials quant a la seua generació, naturalesa, gestió, etc, gaudeixen de normativa especifica, formant per si mateixos un grup diferenciat: residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), pneumàtics al final de la seua vida útil (NFVU), vehicles al final de la seua vida útil (VFVU), piles, acumuladors i bateries (PAB), olis industrials usats, residus de construcció i demolició (RCD), envasos, llots de depuració, residus sanitaris, etc.

La determinació dels residus com a perillosos i no perillosos es fa de conformitat amb l'establit en l'annex la Decisió 2014/955/UE de la Comissió de 18 de desembre de 2014 per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE de la Comissió, de 3 de maig de 2000, sobre la llista de residus.

La primera actuació que cal realitzar és avaluar les característiques de perillositat del residu conforme als criteris establits en l'annex III de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre els residus (substituït pel Reglament (UE) nº 1357/2014 de la Comissió de 18 de desembre de 2014)

Una vegada coneguem si el residu és perillós o no haurem d'assignar-li un codi de la llista europea de residus (codi LER), recordant que els codis marcats amb un asterisc (*) es consideren residus perillosos.

La llista està estructurada en capítols (que representen la font generadora del residu o procés productiu principal) i subcapítols (que es corresponen amb diferents fases dels processos de fabricació), identificats amb un codi de dues i quatre xifres respectivament. Els residus s'identificaran amb un codi de sis xifres.

Per a localitzar un residu en la llista LER es procedirà de la manera següent:

  • Localitzar la font que genera els residus en els capítols 01 a 12 o 17 a 20 i cercar el codi apropiat de sis xifres per al residu (exclosos els codis finalitzats en 99 d'aquests capítols). Note's que algunes unitats de producció específiques poden necessitar diversos capítols per a classificar les seues activitats: per exemple, una fàbrica d'automòbils pot trobar els seus residus en els capítols 12 (residus del modelat i tractament de superfície de metalls), 11 (residus inorgànics que contenen metalls procedents del tractament i revestiment de metalls) i 08 (residus de la utilització de revestiments), depenent de les diferents fases del procés de fabricació.

  • Si no es troba cap codi de residu apropiat en els capítols 01 a 12 o 17 a 20, s'hauran de consultar els capítols 13, 14 i 15 per a localitzar el residu.

  • Si el residu no es troba en cap d'aquests codis, caldrà dirigir-se al capítol 16.

  • Si tampoc es troba en el capítol 16, s'haurà d'utilitzar el codi 99 (residus no especificats en una altra categoria) en la part de la llista que correspon a l'activitat identificada en el primer pas.

Un residu es considera perillós quan presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l'annex III de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre els residus (substituït pel Reglament (UE) nº 1357/2014 de la Comissió de 18 de desembre de 2014), i aquell que puga aprovar el Govern de conformitat amb l'establit en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya siga part, així com els recipients i envasos que els hagen contingut.

En el cas que a un residu se li puga assignar codis de residu perillós i codis de residu no perillós, la determinació de si es tracta d'un o un altre es farà comprovant si, a causa de la seua composició, reuneix una o més de les característiques de perillositat enumerades en el citat annex III de la Directiva 2008/98/CE.

Per a determinar tals característiques procedirem de la següent manera:

  • Si la composició quantitativa i qualitativa del residu és coneguda:

    • Cercar la classificació toxicològica de les substàncies presents (segons taula 3.1 de l'annex VI del Reglament (CE) nº 1272/2008, de 16 de setembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i barreges).

    • Determinar la/les característica/s de perillositat (segons Reglament (UE) nº 1357/2014, de la Comissió, de 18 de desembre de 2014)

  • Si la composició del residu no és coneguda, hauran de realitzar-se assajos de caracterització. Els mètodes d'assaig que podran aplicar-se són:

En el cas de les característiques de perillositat HP 4, HP 6 i HP 8, s'aplicaran en l'avaluació els valors de tall de cada substància establits en l'annex III de la Directiva 2008/98/CE. Si una substància està present en el residu en una concentració inferior al seu valor de tall, no s'inclourà en el càlcul de cap llindar. Si una característica de perillositat d'un residu ha sigut avaluada per mitjà d'un assaig i també aplicant les concentracions de substàncies perilloses com s'indica en l'annex III de la Directiva 2008/98/CE, prevaldran els resultats de l'assaig.

D'acord amb l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques s'entén per:

  • «comunicació» aquell document mitjançant el qual els interessats posen en coneixement de l'Administració Pública competent les seues dades identificatives o qualsevol altra dada rellevant per a l'inici d'una activitat o l'exercici d'un dret.

  • «declaració responsable» el document subscrit per un interessat en el qual aquest manifesta, sota la seua responsabilitat, que compleix amb els requisits establits en la normativa vigent per a obtenir el reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació que així ho acredita, que la posarà a la disposició de l'Administració quan li siga requerida, i que es compromet a mantenir el compliment de les anteriors obligacions durant el període de temps inherent a aquest reconeixement o exercici.

D'altra banda la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, l'objecte del qual és establir les disposicions generals necessàries per a facilitar la llibertat d'establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis, defineix «declaració responsable» com el document subscrit per la persona titular d'una activitat empresarial o professional en el qual declara, sota la seua responsabilitat, que compleix amb els requisits establits en la normativa vigent, que disposa de la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l'activitat.

En el marc de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues normes de desenvolupament, actualment estan subjectes al règim de comunicació les següents activitats:

  • Els productors de residus perillosos, amb independència de la quantitat que generen (art. 29.1).

  • Els productors de residus no perillosos, si generen més de mil tones anuals de residus no perillosos (art. 29.1).

  • Les persones físiques o jurídiques que desenvolupen l'activitat de transport de residus amb caràcter professional, els agents i els negociants (art. 29.2).

  • les plataformes logístiques definides en l'article 3.t) del Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, conforme a l'establit en el seu article 37.2.

  • Les persones físiques o jurídiques que duguen a terme la utilització de materials naturals excavats en operacions de valorització d'acord amb el procediment regulat en l'article 5.1 de l'Ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seua utilització en operacions de farcit i obres diferents a aquelles en les quals es van generar.

Ha de saber que l'òrgan ambiental competent no està obligat a dictar resolució expressa i a notificar-la en els procediments relatius a l'exercici de drets sotmesos únicament en deure declaració responsable o comunicació, d'acord amb l'establit en l'article 21.1 de la Llei 39/2015.

Es considera «productor de residus» qualsevol persona física o jurídica l'activitat de la qual produïsca residus (productor inicial de residus) o qualsevol persona que efectue operacions de tractament previ, de barreja o d'un altre tipus, que ocasionen un canvi de naturalesa o de composició d'aqueixos residus. En el cas de les mercaderies retirades pels serveis de control i inspecció en les instal·lacions frontereres es considerarà productor de residus al representant de la mercaderia, o bé a l'importador o exportador de la mateixa.

D'acord amb la legislació vigent en matèria de residus són obligacions del productor de residus les següents:

  • Formalitzar la comunicació prèvia a l'inici de la seua activitat productiva davant l'òrgan ambiental competent de la Comunitat Autònoma on estiguen situades les instal·lacions industrials o les activitats que produïsquen residus perillosos, o que generen més de 1000 tones anuals de residus no perillosos, conforme a l'establit en l'article 29.1 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

  • Assegurar el tractament adequat dels seus residus, bé perquè realitza el tractament per si mateix (en aquest cas haurà de formalitzar la corresponent sol·licitud d'autorització per al tractament de residus), bé perquè li l'encarrega a un negociant o a un gestor autoritzat.

  • Subministrar a les empreses autoritzades per a dur a terme la gestió dels residus la informació necessària per al seu adequat tractament i/o eliminació.

  • Disposar d'un arxiu físic o telemàtic on s'arreplegue per ordre cronològic la quantitat, naturalesa, origen, destinació i mètode de tractament dels residus generats en la seua activitat; quan escaigui s'inscriurà també, el mitjà de transport i la freqüència de recollida.

  • Mantenir els residus emmagatzemats en condicions adequades d'higiene i seguretat mentre es troben en el seu poder. La durada de l'emmagatzematge dels residus no perillosos en el lloc de producció serà inferior a dos anys quan es destinen a valorització i a un any quan es destinen a eliminació. En el cas dels residus perillosos, en tots dos suposats, la durada màxima serà de sis mesos.

  • No barrejar ni diluir els residus perillosos amb altres categories de residus perillós ni amb altres residus, substàncies o materials. Els olis usats de diferents característiques quan siga tècnicament factible i econòmicament viable, no es barrejaran entre ells ni amb altres residus o substàncies, si aquesta barreja impedeix el seu tractament.

  • Emmagatzemar, envasar i etiquetar els residus perillosos en el lloc de producció abans de la seua recollida i transport conformement a les normes aplicables.

  • Complir amb els requisits arreplegats en el procediment reglamentàriament establit relatiu als residus perillosos.

  • Elaborar i remetre a l'òrgan ambiental competent de la Comunitat Valenciana un estudi de minimització comprometent-se a reduir la producció dels seus residus perillosos, quan la seua producció anual siga superior a 10.000 quilograms anuals.

La responsabilitat del productor de residus, quan no realitze el tractament per si mateixos, conclou quan els lliuren a un negociant per al seu tractament, o a una empresa o entitat de tractament autoritzades sempre que el lliurament s'acredite documentalment i es realitze complint els requisits legalment establits.

Per «gestor de residus» s'entén aquella persona o entitat, pública o privada, que realitze operacions de transport, emmagatzematge i/o tractament de residus, així com les actuacions realitzades en qualitat de negociant o agent.

Podem classificar als gestors de residus en dos grans grups:

  • aquells subjectes al règim de comunicació prèvia a l'inici de la seua activitat regulat en l'article 29 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. Són els transportistes de residus amb caràcter professional, els agents i els negociants.

  • aquells que, per realitza operacions de tractament de residus, estan subjectes al règim d'autorització prèvia a l'inici de la seua activitat regulat en l'article 27 de la Llei 22/2011.

No. El gestor ha d'estar autoritzat per a poder gestionar eixe tipus de residu en concret (identificat per mitjà del codi LER).

 

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats estableix en el seu article 39 que les comunicacions i autoritzacions que deriven d'aquesta Llei i les seues normes de desenvolupament s'inscriuran per les Comunitats Autònomes en els seus respectius registres, i que aquesta informació s'incorporarà al Registre de producció i gestió de residus que serà compartit i únic en tot el territori nacional.

El Registre de Productors de Residus i el Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana van ser creats mitjançant la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana

El Registre de producció i gestió de residus es desenvoluparà reglamentàriament prèvia consulta a les Comunitats Autònomes i serà públic en els termes que s'establisquen.

Pot consultar els gestors registrats en altres Comunitats Autònomes en els portals web de les mateixes que trobarà en el següent enllaç:

WEB DE RESIDUS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Pot trobar els tràmits administratius associats a la producció de residus en el següent enllaç:

https://agroambient.gva.es/es/web/calidad-ambiental/tramites-administrativos1

Pot trobar els tràmits administratius associats a la gestió de residus en el següent enllaç:

https://agroambient.gva.es/es/web/calidad-ambiental/tramites-administrativos2

La normativa en matèria de residus exigeix que tot trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat siga documentat a l'efecte del seu traçabilitat, seguiment, vigilància i control.

El Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de Residus Tòxics i Perillosos va establir, en el seu article 36, el contingut i format del denominat «Document de Control i Seguiment» (conegut familiarment com a D.C.S.) que havia d'acompanyar cada trasllat d'un residu perillós. Aquest document arreplegava informació relativa al productor del residu, el gestor de destinació per al tractament i el transportista, així com la informació relativa al residu objecte de trasllat (LER, descripció, característiques de perillositat, quantitat) i les incidències que pogueren ocórrer durant el seu trasllat.

Actualment els trasllats de residus a l'interior del territori de l'Estat es regulen pel Reial decret 180/2015, de 13 de març que, entre altres aspectes, estableix:

  • el contingut del denominat «Document d'identificació» que acompanyarà als residus en el seu trasllat des del seu origen fins a la seua recepció en la instal·lació de destinació on serà tractat. Aquest document substitueix al DCS.

  • que els tràmits en ell previstos s'efectuaran per via electrònica mitjançant documents estandarditzats per a tot el territori de l'Estat que estaran disponibles en els portals web o seus electròniques de les Administracions públiques competents.

El Reial decret 180/2015 ha derogat expressament, entre uns altres, l'article 36 del Reial decret 833/1988, si bé ha establit un règim transitori que permet que se seguisquen utilitzant els documents existents -entre ells el DCS- en tant no estiguen disponibles els formats adaptats a la nova regulació.

El Ministeri competent al mig ambient i les Comunitats Autònomes estan desenvolupant un procediment electrònic per a la tramitació de les notificacions prèvies de trasllat i dels documents d'identificació, que substituirà als DCS de l'anterior normativa derogada (Reial decret 833/1988).

Mentrestant es podran seguir utilitzant els DCS existents fins ara, amb l'excepció que no és preceptiu el seu enviament al Ministeri, i que la seua presentació ha de realitzar-se a les Comunitats Autònomes d'origen i destinació, mitjançant el procediment que les mateixes tinguen establit per a aqueixa fi.

En el següent enllaç trobarà informació relativa a la tramitació telemàtica de Documents de Control i Seguiment (DCS) de residus perillosos.

El dia 7 de maig de 2015 va entrar en vigor el Reial decret 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat previst en l'article 25 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Aquesta regulació s'aplica als trasllats de residus entre Comunitats Autònomes per a la seua valorització o eliminació des de la seua entrada en vigor el 8 d'abril de 2015. No obstant açò, en virtut de la disposició addicional segona del citat reial decret també aplica als moviments de residus a l'interior de la Comunitat Valenciana des del 8 d'abril de 2016.

De conformitat amb el Reial decret 180/2015 són requisits aplicables a tots els trasllats de residus en ell regulats els següents:

  • Disposar, amb caràcter previ a l'inici d'un trasllat, d'un contracte de tractament segons s'estableix en el seu article 2.h). En el cas dels residus que es traslladen entre dues instal·lacions de tractament que siguen gestionades per la mateixa entitat jurídica, aquest contracte es podrà substituir per una declaració de l'entitat en qüestió que incloga almenys el contingut especificat en el seu article 5.

  • Que els residus vagen acompanyats d'un document d'identificació des de l'origen fins a la seua recepció en la instal·lació de destinació. En el cas de trasllats de residus perillosos, i en tant no estiga habilitada la tramitació per via electrònica mitjançant documents estandarditzats, podrà seguir utilitzant-se el Document de Control i Seguiment (D.C.S.) regulat en l'article 36 i l'annex V del Reial decret 833/1988 en lloc del document d'identificació previst en ell.

  • Formalitzar una notificació prèvia almenys deu dies abans que es duga a terme el trasllat en els següents suposats:

    • residus perillosos;

    • residus, perillosos i no perillosos, destinats a eliminació;

    • residus destinats a instal·lacions d'incineració classificades com a valorització, segons el previst en l'operació R1 de l'annex II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, quant al compliment de la formula d'eficiència energètica;

    • residus domèstics barrejats, identificats amb el codi LER 20 03 01, quan es destinen a valorització;

    • residus que reglamentàriament s'establisquen.

Queden exclosos del requisit de notificació prèvia:

  • Els trasllats de residus no perillosos indicats en els apartats c) i d) anteriors, destinats a valorització, si la quantitat de residus traslladats no sobrepassa els 20 kg.

  • Els trasllats de residus destinats a anàlisis de laboratori per a avaluar les seues característiques físiques o químiques o per a determinar la seua idoneïtat per a operacions de valorització o eliminació. La quantitat de tals residus, excepte quan siguen expressament destinats a anàlisis de laboratori, es determinarà en funció de la quantitat mínima que siga raonablement necessària per a fer l'anàlisi en cada cas, i no superarà els 25 kg.

El Ministeri competent al medi ambient i les Comunitats Autònomes estan desenvolupant un procediment electrònic per a la tramitació de les notificacions prèvies de trasllat i dels documents d'identificació, que substituirà als documents de control i seguiment (DCS) de l'anterior normativa derogada (Reial decret 833/1988).

Mentrestant es podran seguir utilitzant els DCS existents fins ara, amb l'excepció que no és preceptiu el seu enviament al Ministeri, i que la seua presentació ha de realitzar-se a les Comunitats Autònomes d'origen i destinació, mitjançant el procediment que les mateixes tinguen establit per a aqueixa fi.

En el següent enllaç trobarà informació relativa a la tramitació telemàtica de Documents de Control i Seguiment (DCS) de residus perillosos

L'article 40 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats estableix que les persones físiques o jurídiques registrades, siguen productors o gestors de residus, disposaran d'un arxiu físic o telemàtic on s'arreplegue per ordre cronològic la quantitat, naturalesa, origen, destinació i mètode de tractament dels residus; quan escaigui s'inscriurà també, el mitjà de transport i la freqüència de recollida.

No existeix un model normalitzat de llibre de registre o arxiu pel que l'interessat pot dissenyar-ho lliurement, sempre que respecte el contingut mínim exigit. Aquest arxiu no ha de ser diligenciat per l'òrgan ambiental competent.

La informació continguda en aquest arxiu es guardarà durant, almenys, tres anys, quedant a la disposició de les autoritats competents a l'efecte de la seua inspecció i control.

D'acord amb la legislació vigent en matèria de residus els productors de residus perillosos estan obligats a elaborar i remetre a la Comunitat Autònoma un estudi de minimització. Queden exempts d'aquesta obligació els productors de residus perillosos la producció dels quals no supere els 10.000 quilograms anuals (petits productors)

Aquest estudi ha de presentar-se cada quatre anys davant l'òrgan ambiental competent, comprometent-se a reduir la producció dels seus residus en la mesura de les seues possibilitats.

El pla contindrà com a mínim previsions relatives als objectius de reducció i valorització de residus amb indicació de la seua quantificació, les mesures previstes per a aconseguir-los i el sistema d'avaluació i control de consecució dels objectius.

Les persones físiques o jurídiques registrades, tant els productors com els gestors de residus, estan obligats a disposar d'un arxiu físic o telemàtic on s'arreplegue la informació relativa als residus produïts o gestionats. Aquest arxiu reflectirà per ordre cronològic la quantitat, naturalesa, origen, destinació i mètode de tractament dels residus i, quan escaigui, també el mitjà de transport i la freqüència de recollida. Es guardarà la informació arxivada durant, almenys, tres anys i estarà a la disposició de les autoritats competents a l'efecte d'inspecció i control.

D'altra banda, les persones físiques o jurídiques que hagen obtingut una autorització de tractament de residus haurà d'elaborar anualment una memòria resumeixen de la informació continguda en l'Arxiu cronològic relativa a la seua activitat de tractament de residus. Aquesta memòria s'elaborarà en el format normalitzat que, si escau, l'òrgan ambiental competent haja establit i vindrà referida a l'exercici anterior, havent de presentar-se davant aquest òrgan abans de l'1 de març de cada any.

En el següent enllaç trobarà els procediments que regulen l'obligació de presentació de les memòries anuals de gestió de residus.

De manera general, s'ha de guardar còpia durant 5 anys de tots els documents que la normativa establix en la producció, trasllat, emmagatzematge i gestió final dels residus perillosos.

D'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, els residus generats en les llars com a conseqüència de l'activitat domèstiques són residus domèstics.

La competència per a la gestió d'aquests residus recau, amb caràcter obligatori, en les entitats locals en els termes previstos en les seues respectives ordenances, en el marc jurídic de l'establit en aquesta Llei 22/2011 i en la qual si escau dicte la Comunitat Autònoma. La responsabilitat dels particulars (posseïdors inicials de residus domèstics) conclou, quan els hagen lliurat en els termes previstos en les ordenances locals i en la resta de la normativa aplicable.

Els particulars han de dipositar els seus residus en els punts de recollida que l'Entitat Local haja posat a la seua disposició en el terme municipal. Existeix una xarxa molt consolidada de contenidors per a la recollida selectiva en vorera per a determinats fluxos de residus fàcilment recognoscibles pel seu codi de color: blau per a envasos de paper i cartó, verd per a envasos de vidre, groc per a envasos de plàstic, metall i brick, marró per a residus orgànics (biorresidus) i gris per a les fraccions residuals restants.

No obstant açò, existeixen determinats fluxos de residus que pel seu volum i/o perillositat (estris, olis usats, aparells elèctrics,etc) no poden ni deuen ser dipositats en els contenidors habituals situats a peu de carrer. Per a aquests residus el més senzill és acudir a l'ecoparc de la seua localitat, on es faran càrrec del residu. El més habitual és que li exigisquen acreditar que resideix en la mateixa localitat pel que haurà d'acudir proveït document acreditatiu de la seua residència.

Finalment ha de saber que existeixen certs canals de recollida selectiva para determinats fluxos de residus (tals com a piles, llums, bombetes i electrodomèstics) posats a la disposició del ciutadà en establiments de distribució de tals productes (ferreteries, centres comercials, xicotets i mitjos comerços, etc) pels fabricants dels mateixos. Pregunte als responsables de tals establiments.

Els ecoparcs es conceben com a instal·lacions municipals destinades a la recepció i emmagatzematge temporal i separat d'aquells residus domèstics que no són objecte de recollida en vorera, amb la finalitat de facilitar i garantir una adequada gestió dels mateixos.

Si bé és cert que els usuaris principals dels ecoparcs són els particulars, les ordenances municipals poden regular el seu ús per persones físiques o jurídiques titulars de comerços, oficines i/o serveis en l'àmbit territorial al fet que done servei l'ecoparc.

Per tant, s'haurà de consultar les ordenances reguladores de l'ecoparc per a conèixer la tipologia de residus admesos al mateix i els seus usuaris potencials. El més habitual és que les indústries i els grans comerços hagen de contactar amb gestors autoritzats per a la retirada dels seus residus, especialment els perillosos.

De conformitat amb l'article 29 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats estan obligats a presentar una comunicació prèvia a l'inici de la seua activitat davant l'òrgan ambiental competent els productors de residus les instal·lacions dels quals o activitats es troben en algun dels següents suposats:

  • produïsquen residus perillosos,

  • o que generen més de 1000 tones anuals de residus no perillosos.

A l'efecte del Reial decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició s'entén per:

  • «productor de residus de construcció i demolició» la persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició. En aquelles obres que no precisen de llicència urbanística, tindrà la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del ben immoble objecte d'una obra de construcció o demolició.

  • «posseïdor de residus de construcció i demolició» la persona física o jurídica que tinga en el seu poder els residus de construcció i demolició i que no ostente la condició de gestor de residus. En tot cas, tindrà la consideració de posseïdor la persona física o jurídica que execute l'obra de construcció o demolició, tals com el constructor, els subcontractistes o els treballadors autònoms. En tot cas, no tindran la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte d'altri.

En la mesura que l'empresa constructora ostenta la condició jurídica de «posseïdor de residus de construcció i demolició» no està legalment obligada a comunicar tal condició a l'òrgan ambiental competent.

No obstant açò, ja que l'article 5 del Reial decret 105/2008 obliga al posseïdor de residus de construcció i demolició a lliurar-los a un gestor de residus i a documentar fefaentment aquest lliurament (fent constar, almenys, la identificació del posseïdor i del productor, l'obra de procedència i, si escau, el nombre de llicència de l'obra, la quantitat, expressada en tones o en metres cúbics, el tipus de residus lliurats identificats amb el codi LER i la identificació del gestor de les operacions de destinació), amb la finalitat de facilitar al posseïdor les seues obligacions i assegurar la traçabilitat dels residus, s'habilitarà un procediment voluntari de comunicació prèvia per a posseïdors de residus mitjançant el qual es podrà assignar a l'obra objecte de comunicació un nombre temporal de registre i un NIMA.

El Nombre d'Identificació Mediambiental (NIMA) és un codi numèric d'àmbit nacional que identifica inequívocament tots i cadascun dels centres productors i gestors de residus. Aquest nombre haurà de ser conegut per les Administracions Públiques ambientals competents i les entitats privades amb les quals es relacionen aqueixos centres, permetent així l'intercanvi electrònic de dades entre tots els actors participants en la cadena de gestió dels residus i facilitant el seu traçabilitat en les tasques de vigilància, control i seguiment.

S'assigna un codi NIMA a un centre productor o gestor de residus, entès com el conjunt d'instal·lacions que estiguen situades en un mateix emplaçament, que realitzen la mateixa activitat principal i tinguen el mateix titular.

Tres són per tant els vectors que es tenen en consideració per a identificar un NIMA:

  • l'emplaçament de la instal·lació, determinat per les seues coordenades UTM (ETRS89, Fus 30);

  • l'activitat productiva principal que consta per a aquest centre en l'Agència Tributària, identificada pel codi corresponent de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (NAIX-CNAE 2009);

  • el titular de l'activitat, identificat pel Nombre d'Identificació Fiscal (NIF).

De la mateixa manera que el NIF identifica a una persona física o jurídica, el NIMA identifica a un centre o instal·lació subjecta a autorització o comunicació prèvia conforme al previst en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i les seues normes de desenvolupament.

El codi NIMA està format per un codi numèric de deu dígits, on els dos primers fan referència al codi INE (Institut Nacional d'Estadística) de la província on es troba situat el centre i els vuit dígits restants es gestionaran per cada Comunitat Autònoma com un comptador.

En el següent enllaç trobarà més informació relativa al Nombre d'Identificació Mediambiental (NIMA)

El transporte de residuos se concibe como aquella actividad de gestión consistente en el sucesivo traslado de los residuos desde el punto de producción hasta su lugar definitivo de valorización o eliminación.

Se considera que hay «transporte profesional de residuos» cuando las entidades o las empresas que transporten residuos se encuentran en uno de los siguientes supuestos:

  • El transporte de residuos constituye su actividad principal. En tal caso el titular de la actividad actúa a requerimiento de un tercero que contrata sus servicios de porte por lo que ni adquiere la propiedad de los residuos que transporte ni toma adopta decisión alguna respecto al destino y/o tratamiento que vaya a aplicarse a tales residuos, decisiones estas que competen única y exclusivamente a quien contrata sus servicios de porte (ya sea el productor, el poseedor u otro gestor, todos ellos en calidad de responsables de los residuos). En este supuesto será necesario estar en posesión de los títulos que habilitan para el transporte público discrecional de mercancías, de conformidad con la normativa vigente en materia de transporte de mercancías.

  • El transporte de residuos constituye una actividad complementaria de su actividad principal, en dos supuestos:

  • Cuando el titular de la actividad, en su condición de productor de residuos generados con motivo del ejercicio de su actividad principal, transporte sus propios residuos, bien a la instalación donde tenga domiciliada la actividad principal, bien a la instalación del gestor autorizado con el que tiene contratado el tratamiento de los residuos por él generados. En este supuesto será necesario estar en posesión de los títulos que habilitan para el transporte privado complementario de mercancías, de conformidad con la normativa vigente en materia de transporte de mercancías.

  • Cuando las empresas o las entidades que ostenten la condición de gestor de residuos hayan asumido la responsabilidad de éstos (bien como negociantes, bien como empresas o entidades de tratamiento de residuos autorizadas) y los transporten con medios propios. En este supuesto será necesario estar en posesión de los títulos que habilitan para el transporte privado complementario de mercancías, de conformidad con la normativa vigente en materia de transporte de mercancías.

No se considera «transporte profesional de residuos» el transporte para la entrega de productos nuevos y recogida de productos usados (sistemas de logística inversa), ni el transporte de residuos domésticos domiciliarios a un punto limpio o a un punto de recogida realizado en sus vehículos particulares por los propios ciudadanos que los generan.

Resulta pertinente destacar que quien realice transporte residuos con carácter profesional no es más que un mero intermediario que desarrolla esta actividad por cuenta de un tercero, responsable del residuo, que contrata sus servicios de porte, por lo que ni adquiere la propiedad de los residuos que transporta ni la competencia para decidir el destino y/o tratamiento que deba aplicarse a los residuos que transporta, decisiones estas que competen única y exclusivamente a quien contrata sus servicios de porte en calidad de responsable de los residuos( ya sea el productor inicial, el poseedor u otro gestor).

En el ejercicio de su actividad las entidades o empresas que realicen transporte residuos con carácter profesional están obligadas a:

  • Recoger los residuos y transportarlos cumpliendo las prescripciones de las normas de transportes, las restantes normas aplicables y las previsiones contractuales.

  • Mantener durante su recogida y transporte, los residuos peligrosos envasados y etiquetados con arreglo a las normas internacionales y comunitarias vigentes.

  • Entregar los residuos para su tratamiento a entidades o empresas autorizadas, y disponer de una acreditación documental de esta entrega.

L'activitat de l'agent de residus consisteix a organitzar la valorització o l'eliminació de residus per encàrrec d'un tercer responsable dels mateixos (ja siga el productor inicial, el posseïdor o un gestor), per la qual cosa l'agent actua com un nero intermediari entre aquell que contracta els seus serveis d'intermediació i el gestor autoritzat que ha de tractar-los.

No hi ha per tant transmissió de la propietat ni de la responsabilitat del residu en favor de l'agent de residus, corresponent sempre al tercer que contracta els seus serveis d'agència o intermediació adoptar la decisió última sobre el tractament més adequat a donar als residus i el gestor autoritzat que ha de tractar-los. Tal és així que el contracte de tractament serà formalitzat entre el responsable del residu i el gestor de tractament.

En l'exercici de la seua activitat l'agent de residus haurà de complir amb el declarat en la seua comunicació d'activitat i amb les clàusules i condicions assumides contractualment amb qui contracte els seus serveis d'intermediació o agència.

També ha de saber que si pretén operar amb residus perillosos, haurà de constituir una fiança per import de 6.000 € a fi de respondre enfront de l'Administració del compliment de les obligacions que es deriven de l'exercici de la seua activitat i de la seua comunicació.

El negociant actua per compte propi en la compra i posterior venda de residus, quedant obligat a assegurar que es duga a terme una operació completa de tractament dels residus que adquirisca i a acreditar-ho documentalment al productor o posseïdor inicial d'aquests residus.

Els requisits de compra i posterior venda de residus impliquen la transmissió de la seua propietat, acte que requereix la celebració d'un contracte, encara que el lliurament físic o material dels residus del productor inicial o posseïdor al negociant i d'aquest al gestor no és sempre necessària. Per a prendre possessió física dels residus el negociant haurà de dispose d'un centre propi autoritzat per al seu emmagatzematge.

Resulta pertinent ressaltar que el negoci contractual té caràcter finalista; és a dir, el negociant compra i ven els residus "per a assegurar el seu tractament complet", per la qual cosa el negociant assumeix les responsabilitats inherents a la determinació del tractament més adequat per als residus, havent d'observar a tal fi el principi de jerarquia de la gestió dels residus establida en l'article 8 de la Llei 22/2011.

Per açò el negociant i el productor o posseïdor inicial dels residus hauran d'haver subscrit el corresponent contracte que incloga totes les clàusules i condicions assumides per les parts per a garantir el tractament complet i mediambientalment correcte dels residus objecte de transacció. Així mateix el negociant haurà de subscriure el contracte de tractament amb el gestor autoritzat destinatari dels residus.

També ha de saber que el negociant que pretenga operar amb residus perillosos haurà de constituir una fiança per import de 45.001 € a fi de respondre enfront de l'Administració del compliment de les obligacions que es deriven de l'exercici de la seua activitat i de la comunicació.