ACCIÓ C.9: Identificació molecular de l'origen d'Emys i Mauremys

ACCIÓ C.9: Identificació molecular de l'origen d'Emys i Mauremys

Descripció: La procedència dels individus d’Emys orbicularis i Mauremys leprosa arreplegats en els centres de recepció d’animals procedents de decomissos, com el Parc Biològic de Gaia i CRF La Granja, s’identificarà a través d’estudis moleculars. Per a això, s’utilitzaran marcadors genètics molt variables, sobretot ADN mitocondrial i un conjunt de microsatèl·lits polimòrfics ja desenrotllats per a estes espècies i mostres biològiques disponibles en estudis moleculars anteriors i col·lectats en un nombre mínim de 100 exemplars i 10 locals representatius de l’àrea de distribució a Portugal. Esta acció s’aplica a Portugal, on es realitzarà la caracterització genètica (per part de CIBIO). Es tracta de caracteritzar possibles variacions geogràfiques que calga tindre en compte a l’hora d’assignar els exemplars recuperats en els centres de recepció adequadament i de realitzar els reforços poblacionals previstos, un aspecte que ja està en estudi en el cas de les poblacions espanyoles. D’altra banda, en el cas de la Comunitat Valenciana, hi ha un programa d’actuacions que identifica àrees geogràfiques homogènies (vegeu l’acció C.7) que representen unitats de treball a este efecte. La difusió de resultats es durà a terme tant en els mitjans previstos en les accions D i E.1 del projecte com en publicacions científiques.


Raons per al desenrotllament d’esta acció: Esta acció pretén desplegar una tècnica innovadora que permetrà la devolució al medi natural dels individus adults d’Emys i Mauremys arreplegats en els centres de recepció. A més, una vegada desenvolupada esta tècnica pot ser aplicada posteriorment al projecte com a procediment estàndard per a identificar l’origen de tots els animals entregats en estos centres i permetre’n la devolució al medi natural. Quant a Emys orbicularis, hi ha nombroses subespècies descrites, majoritàriament basant-se en criteris biomètrics (Fritz 1989, 1992, 1993, 1995, 1998, 2001, 2003; Fritz et al. 1996a); les anàlisis moleculars pareixen confirmar el polimorfisme de l’espècie (Lenk et al., 1998, 1999). Les poblacions ibèriques i del nord-oest d’Àfrica s’inclouen en el grup de subespècies occidentalis, caracteritzades per disseny del cap groc vermiforme sobre fons negre o fosc; en general, amb dos bandes clares en membres anteriors. Els dos sexes de grandària semblant; els mascles, en general, amb l’iris de color groc, blanquinós o terrós (Fritz, 2001): Emys orbicularis fritzjuergenobsti, Emys orbicularis hispanica, Emys orbicularis ssp. no definida. Les subespècies ibèriques han sigut identificades i descrites per Fritz (1993), Fritz et al. (1996) i Lenk et al. (1999). Les poblacions del nord-oest ibèric, tot i que encara no han sigut adscrites a cap subespècie, presenten característiques morfològiques diferents de les de Emys orbicularis hispanica, la subespècie del SO, la qual cosa indicaria la seua pertinença a una subespècie diferent d’esta (Ayres i Cordero, 2001). Atés que s’assumix com a natural l’absència de l’espècie de les zones muntanyoses i de les parts més àrides del sud-est ibèric i de la Meseta Central, la seua distribució a la península podria resumir-se en tres àrees disjuntes, cada una de les quals formada per un mosaic de poblacions: una a l’est - nord-est (Emys orbicularis fritzjuergenobsti i altres subespècies europees); una altra al sud-oest (Emys orbicularis hispanica) i una altra al nord-oest de la península (la subespècie no descrita). Ayres et al. (2006) van analitzar la diferenciació fenotípica i genètica (ADNm, ADNn i 7 locus microsatèl·lits) d’animals procedents de Galícia, el nord de Portugal, el sud de Portugal, Doñana, Salamanca, Zamora, Madrid, Ciudad Real i València. Els resultats de les dos anàlisis suggerixen una diferenciació relacionada amb la distància i molt poca diferenciació genètica. L’anàlisi dels microsatèl·lits indica una disminució de la diversitat genètica cap al nord i suggerix una colonització des del sud peninsular. Hi ha un gran solapament en els caràcters morfològics entre poblacions i, per tant, no és possible l’assignació inequívoca d’animals d’origen desconegut a una determinada zona geogràfica. Quant a Mauremys leprosa, de les 8 subespècies descrites, 7 estan presents al nord d’África i les poblacions de la península Ibèrica pertanyerien totes en principi a Mauremys leprosa leprosa, a falta d’estudis genètics que confirmen estes dades. La caracterització d’exemplars permetria evitar l’alliberament d’exemplars que pertanyen a altres subespècies (d’origen magribí).


Beneficiari responsable del seu desenrotllament: CIBIO-ICETA.


Resultats esperats: Identificació dels llocs de procedència dels exemplars d’Emys i Mauremys mantinguts en captivitat i alliberats en els seus hàbitats naturals i alliberament en els hàbitats naturals de les seues regions d’origen.