Martínez Dalmau: 'Per primera vegada la Generalitat compta amb un pla estratègic i un full de ruta en habitatge'

28/07/2020
Martínez Dalmau: "Per primera vegada la Generalitat compta amb un pla estratègic i un full de ruta en habitatge"

- El vicepresident ha presentat el pla 'Hàbitat 20-30' després d'un procés participatiu amb el conjunt d'agents implicats
- El triple objectiu és duplicar del parc d'habitatge amb fins socials, potenciar la política d'habitatge de les entitats locals i desenvolupar la Llei per la funció social de l'habitatge



El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat el document estratègic del pla 'Hàbitat 20-30', després d'un procés participatiu en el qual ha intervingut el conjunt d'agents implicats del sector, així com representants d'administracions públiques i dels col·lectius ciutadans.

El resultat, segons ha manifestat el vicepresident, és que "per primera vegada la Generalitat compta amb un pla estratègic i un full de ruta en habitatge i disposem d'una estratègia a llarg termini que, des d'una anàlisi objectiva de situació residencial, fixa un horitzó realitzable a deu anys".

"En conseqüència, disposem d'un instrument amb què poder garantir la funció social de l'habitatge a la Comunitat Valenciana i proporcionar un servei públic de qualitat homologable als referents europeus a partir de tres objectius principals: duplicar del parc d'habitatge amb fins socials, potenciar la política d'habitatge de les entitats locals i desenvolupar la Llei per la funció social de l'habitatge", ha explicat Martínez Dalmau.

El vicepresident ha declarat que, amb aquest document, "segellem públicament un acord amb tota la societat valenciana per als pròxims 10 anys, un acord que no és només polític, sinó també, i molt especialment, ètic".

"Amb el pla 'Hàbitat 20-30' volem dir, d'una vegada per sempre, que el problema de l'habitatge a la Comunitat té solució", ha assegurat.

Martínez Dalmau s'ha referit a la situació d'emergència residencial a la Comunitat, derivada de l'esclat de la bombolla immobiliària. Des de 2013, s'han acumulat quasi 55.000 execucions hipotecàries i prop de 31.000 llançaments per impagament del lloguer.

Segons el responsable d'Habitatge, a aquestes dades se suma el fet que, "per la crisi immobiliària, s'ha estat paralitzant la construcció d'habitatge de protecció oficial, i entre 10.000 i 15.000 habitatges a l'any perden la protecció pública, a més de reduir-se el parc públic d'habitatge".

Així mateix, ha assegurat que les persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitat urgent d'un habitatge representen prop de 25.000 famílies, segons s'ha pogut constatar a través d'una enquesta de necessitat d'habitatge.

"El pla que hui presentem ?ha afirmat? és la resposta operativa davant d'aquesta emergència residencial i necessària reestructuració de la política d'habitatge públic".

En la seua intervenció ha insistit en el Decret llei per a l'ampliació d'habitatges públics pel dret de tanteig i retracte, aprovat recentment pel Consell, "com a eina àgil i eficient per a augmentar el parc públic i protegir el dret a l'habitatge".

De la mateixa manera, ha assenyalat que també "és compromís del Govern Valencià impulsar la transició ecològica i la descarbonització del sector, i establir uns criteris clars i quantificables".

En l'acte també han intervingut la directora general de Coordinació de la Vicepresidència Segona, Adoración Guamán, i la directora de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), Begoña Serrano, que han explicat el procés participatiu del pla i els detalls d'aquest.

Pla 'Hàbitat 20-30' i 132 actuacions

El pla 'Hàbitat 20-30' respon a quatre reptes fonamentals i s'articula a partir de tres eixos estratègics i nou objectius específics.

A fi de desplegar cada un d'aquests eixos estratègics i assolir els objectius establits, s'han dissenyat 132 actuacions distribuïdes en funció de la naturalesa operativa que tenen: anàlisi i diagnosi; planificació, execució, coordinació i aclariment; formació i sensibilització, i transparència i participació.

Totes aquestes estan subjectes a un calendari que consta de tres fases: la primera, denominada de transició, de 2020 a 2022, pretén reconduir la política d'habitatge precedent; la segona, de consolidació, de 2023 a 2026, és per a aprofundir en els canvis introduïts, i la tercera, la d'expansió, de 2027 a 2029, és per a aprofitar els fonaments instaurats per a assolir els objectius fixats en els reptes.

Uns reptes que, segons ha conclòs Martínez Dalmau, "són de gran abast en matèria de gestió, habitatge, transició ecològica i equitat en l'hàbitat, però no són més que una resposta proporcional als desafiaments als quals hem de fer front".

Arxius relacionats