Salvador: 'Hem avançat cap a un urbanisme més sostenible en preservar una superfície que equival al 10 % del territori de la Comunitat'

21/01/2019
Salvador: "Hem avançat cap a un urbanisme més sostenible en preservar una superfície que equival al 10 % del territori de la Comunitat"

La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha fet balanç de les mesures aplicades en urbanisme des de 2015 i ha assegurat que la Generalitat "ha complit amb tots els objectius en matèria d'urbanisme marcats a l'inici de la legislatura" amb l'aprovació d'instruments i plans com ara el Pla del litoral (Pativel), el Pla de prevenció d'inundacions (Patricova), el Pla de protecció de l'horta, la modificació de la Llei d'urbanisme (Lotup) o l'inici de la tramitació de plans territorials metropolitans de València, Alacant-Elx o Castelló, i els del Baix Segura i les comarques centrals.

En aquest sentit, ha afegit que "tots aquests instruments eren necessaris per al nou urbanisme sostenible que hem impulsat en aquesta legislatura i que ha permés adaptar el nostre territori als requeriments del nou model econòmic i social".

De fet, ha assegurat que amb els plans aprovats que conserven activament el territori i amb les reclassificacions que s'han evitat "s'ha preservat i actuat en una superfície equivalent al 10 % de la Comunitat".

Així ho ha explicat en una reunió amb els mitjans de comunicació en la qual també estaven el secretari autonòmic, Lluís Ferrando, la directora general d'Urbanisme, Rosa Pardo, i el director de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), Xavier Navarro, que han presentat el "Visor cartogràfic" en el qual es recullen les dades presentades sobre el territori.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que en 2015 la situació era "insostenible" després de 20 anys "d'urbanisme depredador i poc respectuós amb el territori". De fet, ha apuntat que "els plans aprovats per a la classificació de sòl urbanitzable superaven de manera important el que marca l'Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana. Des de 1995 s'havien reclassificat 108 milions de metres quadrats al marge de la revisió dels plans generals; la taxa d'urbanització en els 10 primers quilòmetres de la costa havia sigut 3,5 vegades superior al creixement de la població en aquesta zona".

Ordenació territorial racional

Per això, ha apuntat que era "necessari un canvi que apostara per l'ordenació territorial racional i sostenible per a acabar amb la destrucció i la depredació del territori".

Els plans aprovats durant la legislatura, com ara el Pativel i el Pla de l'horta, han permés "la protecció i la conservació activa de més de 7.500 hectàrees al litoral o 10.000 a l'horta, i en total hem desclassificat 3.785 hectàrees de sòl".

D'aquesta manera, amb aquests instruments impulsats amb "diàleg i consens amb el territori" s'ha ajudat a "adaptar el model territorial al que demanen i requereixen les normatives legals i les estratègies de la Unió Europea". Igualment ocorre amb el Patricova, mitjançant el qual s'han identificat 206.250 hectàrees on no es pot reclassificar.

A més, "en aquesta legislatura hem avançat cap a un nou urbanisme més sostenible ja que hem evitat la reclassificació de més de 36 milions de metres quadrats de sòl no urbanitzable per mitjà de les comissions territorials d'urbanisme, ja que no s'ha acreditat la sostenibilitat necessària o bé per excés respecte als índexs de creixement exigits en l'Estratègia".

En total, amb els plans aprovats que conserven activament el territori i amb les reclassificacions que s'han evitat, "s'ha preservat una superfície equivalent al 10 % de la Comunitat".
"En aquests tres anys i mig hem deixat arrere el model de desordre i el caos urbanístic de l'anterior Govern autonòmic que ens va acostar a la bombolla immobiliària", que, a més, ha provocat una "important hipoteca urbanística a tots els valencians ja que van aprovar plans sense els informes corresponents que han sigut tombats pels tribunals i, per això, ara els promotors reclamen a la Generalitat més de 1.400 milions per responsabilitat patrimonial".

Per això, "hem posat en marxa mesures per a recuperar el rigor i la seguretat jurídica en l'urbanisme i la funció pública i transparent; amb un territori més equilibrat, respectuós amb el medi ambient; amb el diàleg social i la participació ciutadana en els processos d'elaboració i aprovació dels plans i projectes", ha indicat abans d'afegir que "hem assentat les bases del futur per a les noves generacions".

Visor del planejament urbanístic

Per la seua banda, la directora general d'Urbanisme, Rosa Pardo, ha explicat que la cartografia delimita els diversos sectors on s'ha evitat la reclassificació i es pot accedir a la informació relativa a cada cas. "Aquesta informació no s'havia recollit fins ara i conté dades útils per a investigadors, ja que mostra les tendències i pressions a les quals es somet el territori", ha indicat Pardo.

Arxius relacionats