El Consell reivindica davant la Comissió Europea la necessitat que els sectors Sagunt-Saragossa i Madrid-València estiguen en les xarxes transeuropees

10/07/2018

El secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha presentat davant la Comissió Europea un informe de més de 33 pàgines que arreplega la informació tècnica i econòmica necessària per a justificar la pertinència d'incloure els sectors Sagunt-Saragossa i Madrid-València en els corredors de les xarxes transeuropees de transport.

Unes dades "tècniques i objectives" davant les quals, tal com ha apuntat el secretari autonòmic, "la Comissió Europea s'ha mostrat molt receptiva, per la qual cosa confiem que durant la tramitació de la configuració de les noves xarxes bàsiques de transport s'incloguen els dos ramals reivindicats".

Junt amb la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, Mako Mira, Boira s'ha reunit a Brussel·les amb el subdirector general de la Direcció General de Mobilitat i Transport (DG Move) de la Comissió Europea i responsable de les xarxes transeuropees de transport, Jean Louis Colson, així com amb diversos alts càrrecs de la Direcció General de Política Regional i Urbana (DG Regio).

A la reunió també han assistit el responsable de Transports de la Representació Permanent del Govern d'Espanya davant la Unió Europea, Vicente Salvador, així com representants del port de València.

Durant la trobada, els representants de la Generalitat han presentat un informe de més de 30 pàgines en què han detallat l'impacte demogràfic, econòmic, social, de passatgers i mediambiental d'aquestes dues infraestructures, ampliat amb prop d'una vintena de gràfics, mapes, taules i xifres tècniques "amb què hem pretés argumentar les raons objectives per les quals aquests dos ramals han de formar part de la xarxa TEN-T".

"No és concebible que amb la nova configuració s'haja deixat aïllat un port de tantíssima importància com el port de València, que és el primer del Mediterrani i el cinqué d'Europa en volum i tràfic de contenidors", ha insistit el secretari autonòmic d'Habitatge després d'incidir en el fet que "Europa ha sigut receptiva a les nostres argumentacions i també ha confirmat que aquests ramals compleixen amb més del 90 % dels criteris que s'exigeixen des de la Comissió per a formar part de les xarxes transeuropees, per la qual cosa esperem que en els pròxims mesos aquesta situació puga resoldre's".

De fet, Boira ha recordat que són ja uns quants els grups parlamentaris que han anunciat la presentació d'esmenes per a garantir la inclusió d'aquests ramals durant la tramitació en el Parlament Europeu, així com els contactes que l'actual ministre de Foment està mantenint al més alt nivell amb la Comissaria Europea de Transports per a traslladar-li també aquesta reivindicació.

Exclusió Saragossa-Sagunt i Madrid-València

Fins ara, com ha explicat Boira, l'extensió ferroviària dels corredors TEN-T a Espanya era aproximadament d'uns 4.600 km, en què destaca el corredor atlàntic amb 2.026 km, el mediterrani ramal litoral (per València) amb 1.412 km i el mediterrani ramal central (Madrid) amb 1.164 km. En canvi, amb la reforma de 2018, el corredor atlàntic passarà a disposar de 3.356 km (1.300 km més), mentre el mediterrani (sumant els dos traçats) no incrementarà cap quilòmetre addicional.

Així mateix, ha indicat que, segons fonts de l'anterior Ministeri de Foment, "es va sol·licitar la incorporació del sector Sagunt-Saragossa però al corredor atlàntic, mai al mediterrani, per la qual cosa Sagunt passava a ser corredor atlàntic, mentre que Madrid es convertia en corredor mediterrani". Aquest fet denota, per a Boira, "quines són clarament les prioritats de l'anterior equip del Ministeri".

Així, ha assenyalat que si es considera el sector Sagunt-Saragossa part del mediterrani, com el Consell entén que ha de ser, "la proposta del Ministeri del 30 de desembre de 2017 va incloure el 92 % dels candidats possibles a formar part del corredor atlàntic i només el 36 % dels susceptibles d'entrar en el mediterrani (el Sagunt-Saragossa). Açò va fer que el Ministeri sol·licitara ampliar el corredor atlàntic en 1.900 km i només en 329 km el mediterrani, si considerem com a tal el sector Sagunt-Saragossa".

En aquest sentit, Boira ha criticat que, encara que desconeixem el procés real de negociació, el resultat ha sigut que "la Comissió Europea ha acabat acceptant el 71 % de les peticions de l'anterior equip de Foment per al corredor atlàntic (1.313 km) i el 0 % per al mediterrani".

Importància del sector Sagunt-Saragossa

En canvi, ha denunciat el secretari autonòmic, "el sector Sagunt-Saragossa supera en PIB i població els restants sectors proposats, inclosos i acceptats per la Comissió. Alguns d'aquests no aconsegueixen ni un terç de la potència demogràfica i productiva del de Sagunt i el mateix ocorre amb el de València-Madrid (La Encina-Alcázar de San Juan), tram que suposa la major concentració de PIB d'Espanya en un radi de 400 km".

A més, el tràfic portuari associat al sector Saragossa-Sagunt "supera en tres vegades qualsevol dels altres inclosos. En alguns casos concrets, el tràfic de contenidors de València supera en 40 vegades el de ports que sí que s'han vist inclosos (junt amb el seu eix prioritari) en la proposta. Tots els ports atlàntics que han entrat en la proposta només aconsegueixen el 20 % del tràfic dels valencians".

D'altra banda, ha apuntat Boira, "el triangle València-Barcelona-Madrid és un "buit" territorial, ja que cap corredor específic el travessa. A més, les úniques connexions que no disposen d'alta velocitat són València-Barcelona i València-Saragossa".

A tot açò s'uneix que els trams de València-Madrid-Sines i de Sagunt-Saragossa-Bilbao podrien beneficiar-se si es configuraren (dins de la nova política de defensa europea) com a eixos susceptibles d'actuar de substitució estratègica del coll de botella de l'estret de Gibraltar, cosa que permetria contactes atlanticomediterranis amb major facilitat.

Compliment de criteris

També ha puntualitzat el secretari autonòmic que "els trams Sagunt-Saragossa i La Encina-Alcázar de San Juan compleixen sis dels huit criteris que la Comissió Europea reconeix òptims per a ser incorporats a l'ampliació de corredors, ja que els dos restants no es poden complir perquè fan referència a criteris transfronterers".

Un altre dels punts destacables de l'informe és que "per a possibilitar la connexió de mercaderies entre València i Madrid en ample UIC (en un futur) seria necessari incloure només el tram La Encina-Alcázar de San Juan (209 km)", ha subratllat Boira, que ha afegit que "el port de València és l'únic a Espanya que concentra, en un radi de 400 km, més de la meitat del PIB espanyol".

Igualment, ha ressaltat que la població beneficiada per la inclusió dels eixos Madrid-València i Sagunt-Saragossa (en un radi de 5, 15 i 30 km) duplica la que contenen altres eixos que s'han considerat. En definitiva, "els perjudicis econòmics i financers de la no-inclusió dels trams Sagunt-Saragossa i La Encina-Alcázar de San Juan poden arribar a suposar el fet d'accedir a un fons específic 22 vegades menor que si pertangueren a un dels corredors, com estimem que hauria de ser", ha conclòs.

"La Comunitat vol formar part d'Europa"

Per la seua banda, la secretària autonòmica de Model Econòmic, Mako Mira, ha incidit en el fet que "la Comunitat vol formar part d'Europa i aquesta és una mostra més d'això". Ha recordat que "en els últims anys hem passat a ser referents europeus en polítiques d'ocupació i en polítiques de desenvolupament regional finançades per la Unió Europea, i ara volem també que es reconega la importància del corredor mediterrani per a la Comunitat".

De fet, Mako Mira ha incidit en el fet que "no tindria cap sentit que un projecte que té tanta rellevància política, econòmica, social i mediambiental com és el corredor vaja a quedar, en part, exclòs dels programes de finançament europeu 2021-2027". Per últim, ha reiterat que "una manera d'esmenar les actuacions de l'anterior govern, que durant anys ha marginat clarament la Comunitat, és canviant algunes de les seues decisions, com la de no apostar fermament pels sectors Saragossa-Sagunt i Madrid-València".

Arxius relacionats