Història

Innombrables troballes arqueològiques testimonien la presència humana a la serra des d’antic, principalment al sud-est i a les proximitats del riu Vinalopó: pintures, jaciments (neolítics, del bronze i ibèrics, principalment), castells, caves, masos, forns de calç i altres construccions així ho demostren. Aquest poblament humà estaria molt condicionat pel clima, el relleu i l’altitud, sent la riquesa de la fauna, l’exuberància de la vegetació però sobretot, l’abundància de les aigües, els elements que impulsarien els primers pobladors a assentar-se en aquestes terres.

Amb el temps, l’aprofitament dels recursos naturals donaria lloc a l’aparició de molts diversos oficis, hui en dia molts d’ells desapareguts com a conseqüència dels avanços en tecnologia i l’èxode rural.
 
Així, la serra està plena d’infinites sendes i camins que servirien a la necessitat vital de comunicació d’aquestes persones: nevaters, masovers, caçadors, llenyaters, carboners, ramaders, o simples caminants, gent en definitiva què ha deixat i continua deixant la seua petjada en aquesta muntanya. Amb la finalitat de conservar aquests i altres valors, la serra de Mariola va ser declarada parc natural el 8 de gener de 2002, dotant-la així d’una figura de protecció especial què, tots esperem, garantisca el fet que aquells que vénen darrere de nosaltres puguen gaudir del privilegi de visitar i admirar, hui com ahir, aquestes terres.